Crònica de l’alliberament d’un solar o com dedicar un dissabte a fer feina pel veïnat

Són tres quarts d’onze del matí d’un solejat dissabte de febrer. Una colla de gent que prèviament s’ha concentrat a la plaça de la Vila de Gràcia s’espera a la tanca del número 70 del Torrent de l’Olla, on actualment hi ha un solar abandonat que s’estén fins al veí carrer de Progrés. De cop, algú obre la tanca i uns quantes desenes de persones s’endinsen a l’espai, carregant carros de supermercat plens de botelles i garrafes d’aigua, sacs de ciment, maons, fustes, fulls de diari i altres estris com el dinar que es farà allà mateix, o fins i tot una formigonera que serviran per convertir el solar en un espai d’ús públic al servei del veïnat. Es tracta, en definitiva, d’una acció reivindicativa de Construïm Gràcia, espai impulsat per la Comissió de Moviment Veïnal del Moviment Popular de Gràcia (MPG), constituït la passada tardor i que ha decidit donar la cara amb aquesta iniciativa.

Des de Construïm Gràcia “estem intentant reconfigurar i reivindicar l’ús el teixit urbà amb més activitats i espais destinats als veïns i veïnes del barri, en detriment del turisme i altres eines del capitalisme”. És la seva forma de teixir xarxa social al barri.

Així doncs, el voluntaris es disposen aquest matí a crear un espai verd amb horticultura urbana, amb horts verticals fets amb les pròpies tanques que prohibeixen l’accés. Així mateix es pretén crear un punt de trobada el vincle del qual sigui la bioconstrucció, amb bancs fets amb material reutilitzat com ampolles de plàstic, o una barbacoa, o una pista de bàsquet.

Cap a les dotze del migdia, l’operació funciona a ple rendiment. S’ha obert la tanca del carrer Progrés. Els voluntaris han augmentat. La gent s’ha distribuït en grups mentre la sorollosa formigonera no deixa de donar voltes. Hi ha qui arrenca herbes salvatges, hi ha qui rotura el terra netejant-lo de grava, i a sota la grava es troba el terra amb què s’omplen les botelles que, buides d’aigua, ara es converteixen en recipients per acollir plantes. És curiós, sembla com si a l’eslògan del Maig del 68, “sota l’asfalt trobareu la platja”, se li hagués donat un nou significat.

També hi ha qui omple de paper més garrafes i més botelles, destinades en aquest cas a configurar la base dels bancs i la taula. La pista de bàsquet, que disposa d’una sorprenent canastra enganxada a un capçal de llit ha guanyat una nova competència amb la incorporació de dues porteries petites de hoquei. Un grup de graffitters fa una gran pintada amb el lema “Construïm Gràcia”, mentre algú ha penjat una pancarta que diu “MPG Construïm Gràcia pel veïnat”. La tanca s’omple de botelles reconvertides en elements d’un jardí vertical. Hi ha cartells que aporten alguna informació: “El jardí vertical és de totes. Tinguem-ne cura”, “Si us plau, veniu a regar-nos”, “Aprofiteu l’espai del veïnat”, “Benvingudes i benvinguts al nou espai del veïnat”. Alguns d’aquests cartells han estat pintat per nens i nenes, que disposen d’un racó al solar per esbargir-se.

Moltes veïnes i veïns que en aquesta hora passegen pel Torrent de l’Olla s’aturen en veure l’activitat frenètica que es viu a l’espai alliberat i pregunten encuriosits què està passant. La immensa majoria, en sentir les explicacions pertinents, aprova l’acció i mostra la seva solidaritat amb els presents. I no falten alguns grups de turistes que, prenent-se l’ocupació com una mena de parc temàtic alternatiu, no deixen de disparar les seves càmeres fotogràfiques.

De sobte, algú crida “Falten ampolles!” i pocs minuts després, com si es tractés un número de màgia, comencen a aparèixer més i més ampolles per acabar de ser omplertes de paper i barrejar-se amb el ciment per donar forma als bancs i la taula.

Cap a les tres de la tarda hi ha una parada per dinar. Són unes quantes les que han portat carmanyoles i es disposen a compartir l’àpat. Entre altres opcions: macarrons, couscous i truita de patata. L’estona de tranquil·litat permet fins i tot que un individu faci una migdiada estirat al terra. D’altres, per la seva banda, aprofiten per escalfar-se prenent el sol. Mentrestant, no sé sap com ha aparegut un equip de música que amenitzarà la sessió de la tarda amb temes clàssics del rock.

Ara, la principal missió és la construcció de la barbacoa amb maons, mentre la resta d’elements es van acabant de definir. Ara no hi ha tanta activitat. L’ambient és força diferent al del matí, entre altres coses per la visita que fan al solar uns adolescents d’un cau i uns nens i nenes d’un esplai. Aquests últims xalen amb els esprais de pintura dels graffitters i fan la seva estrena fent unes quantes pintades.

A última hora del matí ja els havíem vist al solar, i ara els tornen a veure. Són tres cubans que no paren d’ajudar fent això i allò. La curiositat ens pot i ens dirigim a ells per saber que fan allí, i la curiositat de seguida es transforma en sorpresa, agradable sorpresa:

-Si nos us importa, ens podeu dir que esteu fent aquí?

-Som membres del Partit Comunista cubà i estem amb una operació d’intercanvi cultural amb un grup de Gràcia.

-I com és que veniu aquí i no esteu fent turisme per la ciutat, visitant la Sagrada Família o el Park Güell?

-No. Això ho fan els turistes. Nosaltres som del poble i estem molt contents de estar aquí. Aquest és el nostre mateix projecte, contribuir a la transformació del barri.

Els deixo fent les seves tasques, tot i que ja són ben bé les set i la falta de llum obligarà ben aviat a suspendre les activitats. Tot allò que no s’hagi acabat avui serà finalitzat en breu. I mentrestant, el veïnat ja podrà gaudir d’un nou espai obert.

En marxar cap a casa després d’una jornada com aquesta em vénen al cap uns versos d’una vella cançó de Raimon, que reflecteixen allò que tots plegats hem viscut avui, alliberant el solar de Torrent de l’Olla, 70:

“Per unes quantes hores

ens vàrem sentir lliures

i qui ha sentit la llibertat

té més forces per viure”

IMG_20160220_125129IMG-20160221-WA0008IMG-20160221-WA0002