Gràcia clama unànimement per les refugiades

És diumenge d’abril, un dels primers dies de primavera on la calor ja fa pensar en la platja, en el mar, en descansar i en no fer res. Però no és així a la Vila i és que el Moviment Popular de Gràcia (MPG) té un altre pla: Una jornada de solidaritat internacionalista amb les refugiades al solar del Torrent de l’Olla que fa un mes i mig va ser alliberat. I tot amb una idea senzilla: Trobar-se, compartir informacions i gaudir del dia per reflexionar conjuntament sobre allò que està passant en l’anomenada “crisi migratòria”. A la vegada, també, poder recollir diners per destinar-los a projectes que puguin ajudar a totes les persones que es troben en l’atzucac –volgut per la Unió Europea– d’entrar, travessar les fronteres i deixar enrere la repressió del seu país.

La calor ja pronosticava una jornada agradable i una hora abans de començar el solar ja estava en plena fermentació: Hi havia qui organitzava l’espai, qui tallava les verdures i preparava el dinar popular, qui penjava les fotos fetes pel col·lectiu d’activistes Fotomovimiento i qui feia petites tasques de jardineria.

Ja al migdia, Olga Margalef, veïna del barri i activista, donava el tret de sortida a l’acte. Explicava, en un solar ple de gom a gom, què va passar a Síria per contextualitzar les veïnes i per combatre la manca d’informació que ens arriba sobre el conflicte. Afegia també què va poder veure quan va estar a Lesbos i les diferents realitats socials que es trobava, algunes casos d’extrema emergència. Després d’ella, Laia Altarriba permetia als oients entendre una mica més l’actor entre Europa i Turquia, recordant també com el fet de ser refugiat no ha sigut cap novetat per les persones que després de la guerra civil van marxar dels Països Catalans. Explicava com en realitat no hi ha una voluntat de fer-se càrrec de les responsabilitats polítiques de la UE. Al final, un company del Sindicat Popular de Venedors Ambulants relatava la seva vivència des que el 2006 va arribar a Catalunya sense papers i com es trobava en un cercle viciós que li impedia “regularitzar” la seva situació davant les institucions. “Sempre em pregunten d’on sóc: Jo visc i treballo aquí, sóc català”, recordava el company, qui relatava com es van organitzar col·lectivament i com aquest fet li va donar la força per tirar endavant, per superar l’ansietat i per millorar la seva situació.

Acabada la xerrada un grup de castellers feien un pilar en el qual l’enxaneta va onejar un cartell amb el lema “Benvingudes refugiades” mentre el públic aplaudia efusivament. I així es donava pas al dinar popular on més de cent persones gaudien de les magnífiques paelles. I per postres, l’acompanyament musical d’un grup de música boliviana, els Pukaj Wayra.

Es tancava així una jornada de lluita, de formació i d’oci que deixava ben clar que cap persona és il·legal i que a Gràcia tota refugiada i migrada serà benvinguda.

Fotos: Víctor Serri.