Manifest i mesures de xoc contra les violències masclistes

Compartim el manifest i les mesures de xoc contra les violències masclistes que es va llegir en l’acte del 26 de novembre a la plaça de la Vila de Gràcia.

MANIFEST

Ahir commemoravem un altre 25 de novembre. Data simbòlica, triada internacionalment per a visibilitzar la lluita contra les violències masclistes.

En el que va d’any els Països Catalans, ja compten amb 33 feminicidis, 13 d’ells al Principat. Són 33 assassinats de dones a mans d’homes,pel simple fet de ser dones.

Para·lelament, hi ha hagut 8020 denúncies però només 3582 agressors detinguts a més de 854 trencaments de condemna a Catalunya, segons dades oficials.
No podem deixar l’acció per a diades assenyalades, ens cal una aposta ferma, dia a dia, valenta i radical per eradicar la violència que ens assassina a les dones i ens fa néixer, viure i morir com a ciutadanes de segona.

Parlem d’una aposta radical, que combati des de l’arrel aquesta estructura, econòmica, social i cultural que ens oprimeix. Perquè els feminicidis són la punta, la violència més dura i visible, i van més enllà de les estadístiques i dades oficials, deixant la majoria d’aquests casos en l’oblit.

Però l’iceberg de totes les violències que inunden les nostres vides, des de la forma més quotidiana i normalitzada socialment fins a la més brutal, és molt més gran i dur del que a simple vista sembla.

No és casual que siguem les dones les que patim dia rere dia assetjaments a la feina, a les places, carrers o universitats o les que sostenim de forma gratuïta, a costa del nostre temps, salut i projecte personal, la cura dels infants i  les persones dependents.  Tampoc que siguem les que cobrem al voltant d’un 20% menys per fer les mateixes feines que els homes, les que patim segregacions laborals i ens veiem limitades pels sostres de vidre o cobrem pensions quan som grans que ens evoquen a la misèria. Volem aprofitar per a recordar que el passat 11 de novembre a Reus, una dona gran a qui Gas Natural havia tallat el subministrament elèctric per no poder fer front als pagaments , va morir quan l’espelma que iluminava la foscor a la que l’havien evocat va prendre foc al matalàs.

És dins de tot aquest iceberg que el capitalisme-patriarcal i la cultura masclista en què estem immerses ens subjuga ens  recorden dia a dia quin lloc tenim en aquest món les dones i el valor que tenen les nostres vides.

Cal fer menció que, d’entre els feminicidis, sempre hi ha un percentatge que mai apareix a les estadístiques i és el que pertany a les dones no estàndards o amb diversitat funcional, encara invisibilitzades en els estudis sociològics.

És per això, que només des d’una forma diferent d’entendre la vida; només des del feminisme  podem escandalitzar-nos davant la passivitat social general que es produeix davant cada nou assassinat.

Som dones, treballadores i ens uneix la mateixa explotació (el capitalisme) i la mateixa opressió (el patriarcat). Ens cal el feminisme, perquè com va dir l’Angela Davis, “és la idea radical que les dones som persones”.

Per això, des de la Vila ens cal seguir lluitant, des d’ara, en cada moment, i aquí, al nostre barri, per acabar amb l’a opressió masclista i l’explotació del capitalista amb:

Les companyes de l’Associació de cuidadores de Gràcia, que encaren les cures de les persones grans que pateixen malalties fíisiques i molta tristesa. Treballant 24 hores al dia, sense salari, temps lliure o vacances. Amb les conseqüêncies físiques i emocionals que aquesta tasca comporta.

Amb les companyes de l’Assemblea Pensionista, per tal de a respondre al nou atac que el govern Rajoy sota la tutela de la Unió Europea prepara per al proper març, en el que en aquesta ocasió rebran les vídues. Ens volen fer pagar a les dones la crisis que no hem provocat i condemnar-nos a la misèria.

Ens cal, doncs més que mai lluitar per unes pensions dignes, i un centre de dia de gestió pública a Gràcia. perquè viure també vol dir envellir dignament!

Amb les Dones No estàndards, per una mirada que e que ens ajudi a veure les que mai apareixen, les altres, les no normatives, les que tenen diversitat funcional i perquè cal reconèixer-los la lluita d’anys per a assolir un treball digne i acabar amb les barreres socials que existeixen envers elles. Perquè volem viure en “un món on siguem socialment iguals humanament diferents i totalment lliures”

Amb les Kellys (cambreres d’hotel), que fan front a condicions laborals i salarials molt precaris agreujades pel model turístic de masses, i amb conseqüències com malalties musculo-esquelèetiques derivades de la sobrecàrrega laboral. En lluita pel conveni col.lectiu!

Amb les companyes de Gràcia Participa que están defensant la creació d’un Rebost Solidari de gestió municipal amb l’objectiu d’ evitar el malbaratament d’aliments i garantir un dret bàsic com és el de l’alimentació. Lluitem contra la pobresa encoberta i la desigualtat present als nostres barris!

Amb l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, espai per a l’apoderament de les dones gracienques. Construïnt protocols que combatin les violències masclistes en espais d’oci i facin d’aquests espais confortables per a dones, lesbianes i trans. Repensant la Vila amb una mirada feminista, començant per l’urbanisme i la concepció dels espais.

I, finalment, amb les companyes de la PAICAM en lluita contra les altes mèdiques injustificades, relacionades amb les malalties derivades de la sobreexplotació del sistema patriarcal i capitalista sobre les dones treballadores.
Ens volem vives, i amb vides dignes, per això hem de tenir clar que juntes som mes fortes, juntes podem, juntes plorem, juntes riem, juntes lluitem. I la lluita ens fa lliures.

MESURES DE XOC CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES
Considerem la lluita contra els feminicidis una prioritat pel moment polític que atravessa el nostre poble. Per què les dones no som part del poble, som el poble i cap procés, cap ruptura ni cap sobirania serà plena si no se’ns garanteix el dret a la vida, a la llibertat i a la dignitat.

I ja no podem esperar més, perquè ens hi va la vida, i estem fartes que ens matin davant de la indiferència més absoluta.

No tenim la sopa d’all però hi ha mesures  que des de Serveis d’atenció a dones que han patit violències masclistes o des de col·lectius del moviment feminista s’han reivindicat al llarg dels anys. Es tracta de mesures de xoc que des d’ara i aquí començarien a posar les primeres pedres de la lluita contra els feminicidis com a prioritat de les polítiques socials.

Aquestes serien:
– Gestió pública dels serveis d’atenció a persones que han patit o pateixen violències masclistes per tal de garantir una atenció de qualitat.
– Ampliació de places de professionals especialitzades atenció a persones que han patit o pateixen violencies masclistes per tal de reduir els períodes d’atenció i poder oferir una millor atenció.
– Ampliar les places dels recursos d’acollida d’urgència i de la resta de recursos i garantir serveis d’atenció les 24 hores arreu del territori.
– Que es treballi conjuntament amb els col.lectius feministes de cada barri per a l’el.laboració dels protocols d’abordatge de les violències masclistes.
– Detectar millor els casos amb personal especialitzat, que no recaigui en mans dels cossos policials avaluar el risc i la gravetat de cada cas.
– Un cos judicial realment especialitzat en violència masclista i amb perspectiva feminista que no revictimitzi a la denunciant.
– Canvis legals que possibilitin a testificar els familiars dels agressors, així com la possibilitat que altres testimonis puguin exercir la denúncia.
– Que totes aquelles mostres de masclisme que es manifestin en la vida diària i siguin reprovades i penalitzades com el paper en la publicitat, els mitjans de comunicació, en el nomenclàtor dels espais o equipaments públics, o a les xarxes socials.
– Apostar decididament per una escola coeducativa i inclusiva de veritat no virtual. Des de la coeducació podem posar la primera pedra per tal d’erradicar les violències masclistes en tots els àmbits, des de l’arrel. Obrir les portes d’escoles, instituts i altres centres educatius per a treballar la perspectiva feminista en els continguts. Amb professorat i altre personal educatiu format en consciència feminista i posant èmfasi en l’autodefensa feminista i en la deconstrucció del subjecte masculí tradicional.
– Aturar les retallades i revertir a favor de la sanitat i educació públiques . Traient aquesta sobrecàrrega de les esquenes de la majoria de les dones. Calen més escoles bressol, menjadors col·lectius, rebosts solidaris i centres d’atenció a persones grans que siguin de gestió pública i amb horaris adaptats a les necessitats reals de totes.
Som conscients que no n’hi ha prou, i que calen més canvis estructurals: l’enderrocament del patriarcat i el capitalisme, l’apoderament de les dones, la defensa d’una vida digna, la sostenibilitat de la vida com a eix central de totes les polítiques, la inclusió de la perspectiva de gènere en tota anàlisi i proposta política que llencin a la societat per a revertir, entre totes i tots, l’actual hegemonia patriarcal i construir una socieatat lliure per a totes i tots. I cal treballar per aconseguir que la lluita contra totes les violències masclistes sigui una qüestió d’estat.
Des d’ara i aquí necessitem urgentment posar fil a l’agulla  més enllà de lemes i declaracions d’intencions. Perquè ens volem i necessitem vives per decidir com volem viure vides dignes que mereixin ser viscudes.
Com van cridar les companyes d’Amèrica Llatina: Ni una menys!
Totes, en la nostra diversitat …

ENS VOLEM VIVES I LLIURES I AMB VIDES DIGNES!