25N: Lluita contra les violències masclistes

Avui commemorem un altre 25 de novembre. Data simbòlica, triada internacionalment per a visibilitzar la lluita contra les violències masclistes.

Enguany als Països Catalans ja es compten 23 feminicidis, 13 d’aquests al Principat. Són 23 assassinats de dones a mans d’homes pel simple fet de ser dones.

També sabem que nosaltres les dones som el 50% d’aquest poble i que cap projecte polític de futur ens servirà si no hi som totes vives i amb vides dignes! Per això, ara que s’albiren vents de canvi i llibertat, ens cal una aposta ferma i radical per erradicar la violència que avui ens assassina i viola i ens fa néixer, viure i morir com a ciutadanes de segona.

Els feminicidis són la punta de l’iceberg, la violència més dura i visible, i van més enllà de les estadístiques i dades oficials, que ara per ara deixen la majoria d’aquests casos en l’oblit. L’iceberg de totes les violències que inunden les nostres vides és molt més gran i dur del que a simple vista sembla.

Aquests dies ens trobem en un moment polític convuls. Hem patit la repressió, la perversió dels mitjans, els cops de les porres i en el cas de les dones també agressions sexuals. Reclamem la llibertat de vot i de pensament i denunciem l’existència de preses polítiques.

No és casual que siguem les dones les que patim dia rere dia assetjaments a la feina i als carrers. El tarannà de l’Estat no ens sorprèn. Denunciem l’assetjament a les festes populars. Aquests darrers dies hem pogut veure com arriben a ser de profundes les urpes del patriarcat. El vergonyós cas del judici de la manada a les festes de San Fermín fa caure totes les caretes: els judicis en boca de la gent, el tractament morbós dels mitjans de comunicació i el paper d’un sistema judicial clarament masclista. La violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. Des d’aquí tota la nostra solidaritat i tendresa! #Yotecreo #Joetcrec

És dins de tot aquest iceberg que el capitalisme patriarcal i la cultura masclista en què estem immerses ens subjuguen i ens recorden dia a dia quin lloc tenim en aquest món les dones i el valor que tenen les nostres vides.

I malgrat que molts ens han volgut callades, ens hem mantingut fermes i valentes. Perquè tenim la certesa que en aquest futur pel que ara lluitem també hi està en joc la nostra vida i la nostra dignitat.

Per defensar-nos de la repressió de l’estat, plantar cara als atacs feixistes i demofòbics. Per un futur en llibertat que també acabi amb l’opressió masclista i l’explotació capitalista.

Fem una aposta per continuar avançant des de les trinxeres on portem anys batallant i ser moltes més!

Les feministes recolzem:

Les companyes de Cuidadores Familiars de Gràcia que lluiten pel reconeixement laboral de la tasca de les persones cuidadores, les que sostenen de forma gratuïta, a costa del seu temps, salut i projecte personal, la cura dels infants i les persones dependents i que exigeixen un centre de dia de titularitat, gestió i provisió 100% públiques.

Les companyes de l’Assemblea de Pensionistes de Gracia que fan campanya contra el plans de pensions privats, denunciant les polítiques de l’estat espanyol i la UE contra les pensions públiques. Volem un model de pensions català feminista, no subjecte a cotitzacions derivades del mercat laboral, que empobreix les dones treballadores. Viure també vol dir envellir dignament! Les dones cobrem pensions quan som grans que ens aboquen a la misèria. Aquesta misèria es tradueix en desnonaments: enguany tres veïnes han estat expulsades de Vila. Lluitem contra la feminització de la pobresa present als nostres barris.

Les companyes cambreres de pis, les Kellys, sotmeses a condicions laborals molt precàries. Denuncien el Conveni Col·lectiu signat per la patronal i UGT que accepta les externalitzacions que les precaritzen. “Por 1,50€, que te limpie la habitacion UGT”. Les feministes no acceptem cobrar al voltant d’un 20% menys per fer les mateixes feines que els homes, ni ser les que patim segregacions laborals i ens veiem limitades pels sostres de vidre.

Les companyes de la PAICAM que lluiten pel reconeixament de malalties laborals-professionals incapacitants i invalidants, com són la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple, que afecten les dones treballadores. En lluita per la Derogació del Conveni INSS-ICAM, signat dos mesos abans del referèndum. Per una República amb Drets Socials i Feminista.

Amb les Dones No Estàndards, per una mirada que ens ajudi a veure les que mai apareixen, les altres, les no normatives, les que tenen diversitat funcional i perquè cal reconèixer-los la lluita d’anys per a assolir un treball digne i acabar amb les barreres socials que existeixen envers elles. Perquè volem viure en “un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.

Les Feministes de Gràcia: prenen consciència, coneixent-nos, formant-nos! Expandint el feminisme a cada racó de la Vila. Enguany celebrem la implementació del protocol festiu “Gràcia Antimasclista”, fruit d’anys d’experiència en el feminisme comunitari.

Ens volem vives, i amb vides dignes, per això hem de tenir clar que juntes som més fortes, juntes podem, juntes plorem, juntes riem, juntes lluitem. I la lluita ens fa lliures.