ATUREM LA SUBHASTA!

La Generalitat de Catalunya té 47 immobles procedents d’herències intestades. I què en vol fer? Vendre-ho als especuladors. Tot i que l’any 2016 la Generalitat va afirmar que els immobles procedents d’herències intestades s’usarien per habitatge social. Ara, la #LaGeneEspecula: vol subhastar el patrimoni de totes.

Barri a barri, poble a poble, vila a vila, la subhasta d’immobles i l’especulació ens afecta a totes. La manca d’habitatge públic també. Més de 300 famílies estan esperant pis a la Taula d’Emergència. Però quines són les prioritats de les nostres institucions?

I davant d’això, nosaltres què farem?

El 5 de juliol jo aturaré la subhasta, i tu?

El dijous 5 de juliol a les 8:00 hores s’ha organitzat una concentració a la Gran Via 639 contra la subhasta dels 47 immobles intestats que farà la Generalitat. La mobilització Aturem la subhasta, que aplega nombroses entitats socials i veïnals de Barcelona, reclama que aquests habitatges siguin destinats al parc de lloguer públic i no a l’especulació immobiliària.

 Anem-hi totes, comparteix el cartell, amb la teva veïna, amb la teva tieta, amb la teva àvia, amb les teves amigues… El 5 de juliol #AturemLaSubasta entre totes!

35158885_991148204376775_7021744811350687744_n

Anuncis

Debat veïnal sobre l’Educació a la República al CDR de Gràcia

Aquest diumenge 11 de març a les 11h del matí debatrem sobre l’educació de la República a l’Escola Reina Violant (Carrer Badia, 29).

Àmbit de debat: Quins drets ha de garantir la República en l’àmbit de l’Educació ?

A partir d’aquesta problemàtica general ens dividirem en tres grups de debat.

Grup 1: L’Educació com a servei públic. Titularitat, provisió i gestió.

Abastaria des del concepte d’educació pública, fins la determinació de les necessitats (ensenyament obligatori, ràtios de centres per població en edat d’escolarització, formació continuada, …) i els diferents models de gestió (d’escoles, centres, universitats, …). També es podria debatre el model de gestió de l’Educació a la República.

Grup 2: Els continguts i habilitats de l’educació en la República.

L’objecte final de l’educació quan a matèries, habilitats, composició curricular, models pedagògics, … ha de formar per satisfer les necessitats d’un mercat de treball o formar persones. Quins són els continguts i les habilitats que ha de garantir la República i com es poden garantir ?

Grup 3: Quina és l’extensió del concepte educació?

Abordaria els límits (si existeixen) entre ensenyament reglat i no reglat, així com la definició de l’espai entre educació i ensenyament (que ocuparia el lleure, l’esport, la lectura, la música, la cultura, …). La concepció d’educació (i ensenyament) inclusiva. Quins d’aquests espais ha de garantir la República ?

En el debat dels tres grups, voldríem tenir en consideració cinc eixos transversals:

  • Els aspectes relacionats amb el gènere
  • Les necessitats i les condicions dels professionals
  • El tractament de la llengua i la cultura
  • El debat de les idees en els continguts de l’educació
  • La conjunció entre canvi educatiu i canvi social

Al final del debat posarem en comú les conclusions àmbit de debat. Cada grup tindrà un moderador i dos relators que al final del debat s’encarregaran de transmetre’ns les conclusions preses.

Finalment, l’acte es clourà a 13h30 amb un vermut popular i un taller de cartells.

 

“VOLEM QUEDAR-NOS A GRÀCIA” Entrevista amb la comissió del Moviment Veïnal del Moviment Popular de Gràcia

Dos membres de la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG ens expliquen quins són els objectius i les reivindicacions d’aquesta plataforma dedicada a expressar les mancances de la gent que viu al barri.

63764D3FFFE14915ACB25983EC24327C

Quins són els objectius de la comissió de veïnal de l’MPG?

Partim de la base que la gentrificació s’ha carregat l’estructura econòmica i social de la nostra vila en un procés lent, de 15 o 20 anys, i busquem una aliança popular per donar resposta a aquesta i altres opressions que ens afecten directament en l’àmbit local. Per això construïm la unitat popular a base de reivindicacions que intentem fer efectives, com ara la reapropiació de l’espai públic, que és un objectiu principal, i la permanència del veïnat en contra d’un mercat immobiliari agressiu que vol expulsar la gent de la vila de Gràcia.

Podeu explicar què és exactament això de la gentrificació?

És un procés que consisteix a capgirar les condicions socials del veïnat. En el nostre cas es tracta d’expulsar les classes populars i treballadores de Gràcia i substituir-les per unes classes més adinerades amb tot el que això comporta, com un canvi en l’estructura econòmica i social, i una variació en el teixit associatiu. Aquesta paraula, gentrificació, té un origen anglès i es va començar a utilitzar per parlar de quan un barri es posa de moda i hi va gent amb més poder adquisitiu, que molt sovint són estrangers, i tot puja de preu, des de la cervesa a les terrasses, fins als mateixos lloguers dels pisos. I a més, té lefecte d’una onada expansiva, perquè la gent de Gràcia ha de marxar a Nou Barris, i llavors, els de Nou Barris han de marxar fora de la ciutat. I tot emparat amb la “marca Barcelona”.

Quines lluites esteu emprenent per evitar aquesta gentrificació?

Intentem treballar amb diversos col·lectius del barri, com l’Oficina d’Habitatge o Gràcia Cap a on Vas?. De vegades fem campanyes conjuntes, però la idea principal és fer prendre consciència a la gent. Treballen amb altres agents vinculats a la unitat popular per revertir aquesta situació des de la força de la cohesió social i de tant en tant engeguem iniciatives com, per exemple, locupació d’un solar a Torrent de l’Olla/Siracusa que vam fer fa un parell d’anys; una arrossada amb col·lectius del barri on van confluir 24 entitats; les dues edicions del quintu que organitzem per Reis; vam participar al Carnestoltes, i vam muntar una cantada de nadales reivindicatives. També vam promoure lorganització de la Festa Major de Primavera de l’any passat, que va ser la primera i enguany tindrà continuïtat, com a contraposició a la Festa Major d’Estiu, que està completament massificada i acaba sent un estrès per als graciencs. Així mateix hem fet accions concretes o més simbòliques, com Baixem a la Plaça, per reivindicar els espais públics, posant llapis i pintures per a la mainada, demanant terrasses amb preus populars i fent prendre consciència a la gent que allò que podíem fer abans, ara ja no ho podem fer.

Parlant de la Festa Major de Primavera, com va anar l’experiència del 2017?

L’any passat va ser un èxit. Estem molt contentes de com va anar. A més, l’assemblea que la va convocar va prendre la decisió política de no demanar permís al Districte, la qual cosa no va estar massa ben rebuda per l’Ajuntament de Gràcia. Nosaltres creiem que per fer ús de l’espai públic no s’ha de demanar permís a ningú, ja que com a veïnat tenim tot el dret del món a baixar al carrer o a la plaça. Davant la nostra negativa, el districte va trucar a totes les entitats implicades que havien signat el manifest per pressionar-les, dient que si hi havia cap incident elles en serien les responsables com a organitzadores dels actes. Això va provocar que dos o tres entitats se’n fessin enrere i traguessin la signatura del manifest.

I dieu que ja ha estat convocada la propera?

Les dates encara no estan clares perquè la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG en fa la proposta, però ha de ser aprovada per l’assemblea, que encara no s’ha reunit. Ara bé, si copiéssim les dates de l’any passat hauria de ser els dies 25, 26 i 27 de maig. Per cert, hi ha qui ha proposat allargar el programa d’actes fins a una setmana. Sigui com sigui, es tracta de fer efectiva la reapropiació de l’espai públic i de la cohesió social, sense passar per les institucions.

També heu organitzat una altra campanya: Ens Quedem. En què consisteix aquesta iniciativa?

Sí, l’any passat vam engegar la campanya Ens Quedem, però a causa dels fets de l’1 d’octubre i les setmanes següents va quedar una mica apagada. Es tractava de recollir l’expressió que han formulat diversos col·lectius, des de l’Assemblea de Dones fins a l’Oficina d’Habitatge, que manifesten que, davant les pressions esmentades, els veïns i les veïnes volem quedar-nos a Gràcia, amb les problemàtiques i les reivindicacions que això comporta. També volíem coordinar-nos amb altres barris que pateixen problemes similars, con Sant Antoni o Poble Nou. Però la campanya es va quedar momentàniament paralitzada per tot el moviment polític del referèndum. No obstant, quan tinguem més clar cap a on anem en aquest sentit, la tornarem a activar.

Per cert, vau editar una publicació, La Marieta. Què explicava?

La cara més visible de la campanya va ser aquesta revista, La Marieta. En principi, la vam editar com un número únic, atemporal i amb uns continguts molt genèrics, però ja veurem si tindrà continuïtat.

I el nom de la publicació, d’on el vau treure?

Perquè la campana de la plaça de la Vila es diu Marieta. A la Revolta de les Quintes, al 1870, els canons de l’exèrcit espanyol van bombardejar aquesta campana i la llegenda diu que hi havia una dona, la Marieta, que la feia repicar cridant a sometent perquè el poble sortís a resistir. Malgrat ser esquerdada per les bombes, la campana va seguir repicant fins a l’últim moment.

Quina posició teniu envers la massificació turística que pateix Barcelona i, per extensió, Gràcia?

En una presentació de l’MPG que es va fer a la plaça de la Revolució s’explicava amb números concrets com ens han estat venent que el turisme ens farà rics a tots. Ens han ficat al cap el discurs de la marca Barcelona i que és bo que cada cop hi hagi més turisme a la ciutat. Però resulta que passa el contrari, que cada cop som més pobres: no ens pugen el salari mínim, però sí puja el preu de l’habitatge. Estem radicalment en contra d’aquestes polítiques perquè estan afectant negativament les nostres vides. A més hi ha molta activitat turística que és purament il·legal, contra la qual l’administració no posa cap mena de trava. Pel que fa això, Gràcia Cap a on Vas? ha recollit una quantitat de dades impressionant, arribant a la conclusió que potser tres quartes parts de l’activitat turística són il·legals.

Com us expliqueu que tot això pugui estar passant amb un Ajuntament suposadament d’esquerres?

En principi hauríem d’esbrinar quins tipus d’esquerres hi ha. Nosaltres havíem compartit amb Barcelona en Comú alguns aspectes de la lluita al carrer pel reclam de certs drets, però després hem vist com l’Administració és un monstre molt gran que t’absorbeix i no et permet mantenir aquesta lluita política. Per a l’esquerra independentista també representa un repte el fet d’impedir que no acabis sent absorbit per aquesta dinàmica institucional i poder plantejar polítiques rupturistes contra la pròpia administració i contra el sistema capitalista.

La gent interessada en contactar amb la comissió de Veïnal del MPG, on ha de dirigir-se?

Ens trobem els dijous a les 21.00 a La Barraqueta, a la plaça del Raspall. I el dia 8, excepcionalment, ens reunirem a Can Mussons, la seu dels Castellers de Gràcia i de la Fundació Festa Major (carrer de l’Alzina, 7), per fer la primera assemblea sobre la propera Festa Major de Primavera. I el nostre correu electrònic és mpggracia@gmail.com.

6662041E93C240118EE181950727FD16

Ja és aquí la Festa Major de Primavera! 26, 27 i 28 de maig

Ja és aquí la Festa Major de Primavera! Una festa que organitzem diverses organitzacions de Gràcia amb l’objectiu de combatre la massificació que viu el barri. La Primera Festa Major de Primavera és un espai plenament
autogestionat i intergeneracional des de i per les veïnes i veïns de la Vila. La Plaça
de la Vila, amb La Marieta com a protagonista, tornarà a esdevenir un punt de
trobada on podrem conèixer, compartir vivències, crear sinergies i re-emprendre
l’orgull gracienc. 26, 27 i 28 de maig, tres dies de celebració des del suport mutu i
la solidaritat. Us convidem a reivindicar la recuperació popular de l’espai públic
conjuntament amb totes les entitats i col·lectius que hem volgut fer pinya en
aquesta iniciativa.

A continuació us adjuntem el cartell, programa i manifest:

MANIFEST DE LA 1a FESTA MAJOR DE PRIMAVERA
“Ara fa 200 anys les gracienques i graciencs de l’època van organitzar per primera vegada la Festa Major de la Vila al mes d’agost. Els anys anteriors, però, la festa se
celebrava precisament durant el mes de maig, data que volem recuperar. La
festivitat de Sant Isidre, patró dels camperols, servia com a excusa per a que el
veïnat es trobés compartint un espai de relació, lleure i disbauxa col·lectiva. El
poble sortia al carrer, ballava danses de rotllana, menjava botifarra amb faves i
amb els anys decorava la plaça del campanar laic de Gràcia com a primera
manifestació dels guarniments que distingeixen la nostra festa popular.
Ha plogut molt des de llavors: tres independències municipals, la revolta de les
quintes, l’annexió a la ciutat comtal, sacsejades revoltes obreres a la setmana
tràgica, l’alçament feixista, la Revolució Social i la postguerra d’assassinats,
precarietat i misèria per a les classes populars i… tarà!! una súper transició que tot
ho apanya. I les gracienques on hem anat a parar? Doncs a una terciarització de
l’economia subordinada per la marca Barcelona, que tot ho engoleix i ho gentrifica
reproduint el model d’acumulació de la riquesa en les butxaques d’uns pocs, i la
resta de qüestions són senzillament danys col·laterals.
Hostels, pisos turístics, muffins, barberies hipsters, massificació de la Festa Major,
privatitzacions dels serveis públics, especulació immobiliària, repressió policial,
places-terrassa paelha, sangría i birra fría… la Gràcia parc temàtic del lliure mercat.
Doncs aquí ens plantem, cremem totes las naus!!
Donem la benvinguda a la Primera Festa Major de Primavera, un espai plenament
autogestionat i intergeneracional des de i per les veïnes i veïns de la Vila. La Plaça
de la Vila, amb La Marieta com a protagonista, tornarà a esdevenir un punt de
trobada on podrem conèixer, compartir vivències, crear sinèrgies i re-emprendre
l’orgull gracienc. 26, 27 i 28 de maig, tres dies de celebració des del suport mutu i
la solidaritat. Us convidem a reivindicar la recuperació popular de l’espai públic
conjuntament amb totes les entitats i col·lectius que hem volgut fer pinya en
aquesta iniciativa.”

Vila    de    Gràcia.    Maig    de    2017.

Adhesions    al    manifest:
Moviment    Popular    de    Gràcia
AMPA    de    l’Escola    Rius    i    Taulet
La    Casa    dels    Contes
Casal    Popular    Tres    Lliris
Gràcia    amb    el    Sahara
Oficina    d’Habitatge    de    Gràcia
Comissió    de    Festes    del    Carrer    Progrés
Comissió    de    Festes    del    Carrer    Llibertat
Associació    Festa    Major    del    carrer    La    Perla
Agrupació    Escolta    els    Lluïsos    de    Gràcia
L’Oca    de    Gràcia
Kabum
Ca    la    Trava
Paicam-    Plataforma    d’Afectats    per    l’ICAM
Xarxa    d’aliments    l’Arrel
Ateneu    Rosa    de    Foc
Plataforma    Gràcia    cap    on    Vas?
Nòmades-    Teatre    Crític    de    Gràcia
La    Xarxa    d’Aliments    de    Gràcia
La    Precària-    Assemblea    Laboral    de    Gràcia
Dones    Feministes    de    Gràcia
Dones    per    a    la    Independència
Eskapulats
Associació    de    Cuidadors    Familiars
Banc    Expropiat
Assemblea    de    Pensionistes    de    Gràcia
La    Torna-    Ateneu    Independentista    i    Popular    de    la    Vila    de    Gràcia
La    Barraqueta-    Ateneu    Independentista    de    la    Vila    de    Gràcia
Endavant    Gràcia
Arran    Gràcia
CUP    Gràcia
ANC    Gràcia
Dones no Estàndards
Espai País Valencià
Barri Obert – Gràcia amb persones refugiades

Participa al Quinto Popular del dia de Reis!

Dia 6 de gener el Moviment Popular de Gràcia i la Torna organitzen el quinto popular per posar punt i final a aquests dies de festes. Serà a partir de les 18h al mateix ateneu la Torna i hi haurà mojitos, aigua de València i crispetes i a partir de les 23h el Col·lectiu Enterrats ens punxaran música. No ho oblidis, porta els millors pongos que tinguis!

Continue reading “Participa al Quinto Popular del dia de Reis!”