ATUREM LA SUBHASTA!

La Generalitat de Catalunya té 47 immobles procedents d’herències intestades. I què en vol fer? Vendre-ho als especuladors. Tot i que l’any 2016 la Generalitat va afirmar que els immobles procedents d’herències intestades s’usarien per habitatge social. Ara, la #LaGeneEspecula: vol subhastar el patrimoni de totes.

Barri a barri, poble a poble, vila a vila, la subhasta d’immobles i l’especulació ens afecta a totes. La manca d’habitatge públic també. Més de 300 famílies estan esperant pis a la Taula d’Emergència. Però quines són les prioritats de les nostres institucions?

I davant d’això, nosaltres què farem?

El 5 de juliol jo aturaré la subhasta, i tu?

El dijous 5 de juliol a les 8:00 hores s’ha organitzat una concentració a la Gran Via 639 contra la subhasta dels 47 immobles intestats que farà la Generalitat. La mobilització Aturem la subhasta, que aplega nombroses entitats socials i veïnals de Barcelona, reclama que aquests habitatges siguin destinats al parc de lloguer públic i no a l’especulació immobiliària.

 Anem-hi totes, comparteix el cartell, amb la teva veïna, amb la teva tieta, amb la teva àvia, amb les teves amigues… El 5 de juliol #AturemLaSubasta entre totes!

35158885_991148204376775_7021744811350687744_n

Festa Major de Primavera 2018 a la Vila de Gràcia, del 10 al 13 de maig

Aquest cap de setmana celebrem la 2a edició de la FESTA MAJOR DE PRIMAVERA, una festa per a les veïnes, autogestionada i intergeneracional!

🎉 Comencem dijous 10 de maig: guarniment, pregó de Nòmades i Ireneu Tranis, i traca!!

✊ Divendres 11 parlem de pensions dignes, fem pancartes, cantem havaneres amb ‘Pirats del Mar’ i acabem amb karaoke!

🎤 Dissabte 12 de maig és el dia llarg: cursa popular, volei, jocs per la mainada, taller amb els Castellers de la Vila de Gràcia, actuació infantil amb La Cuca Viu, concurs de paelles i dinar, contes amb La Casa dels Contes, cercavila per l’habitatge, cursa de carros, diada de La Vella de Gracia (tabalada, correfoc i lluïment), ball del fanalet i concert de ‘Rumba i Son’, ‘Tupica’ i PDs

💥 I diumenge 13 ens acomiadem fins l’any que ve: guerra d’aigua i sortija amb fruita per la mainada, dinar popular de memòria històrica, jocs de taula i tracta de fi de festa!!

Us deixem amb els cartells d’aquesta Festa Major de Primavera i amb el manifest:

fmprograma

fmarrosfmcarrosfmkaraoke

Gracienques i graciencs, ja hi tornem a ser de nou!! Després de l’èxit assolit l’any passat repetim l’experiència de la rauxa veïnal i us fem una crida a gaudir de la festa, a fer nostre altre cop l’espai públic i la cohesió gracienca. I per què? Doncs perquè sí, perquè ens dona la gana, perquè volem, perquè creiem que és vital auto-organitzar-nos i recuperar els carrers i places pel veïnat, allò que és ben nostre i que alguns ens pretenen prendre per omplir-se les seves miserables butxaques. I com sempre, sense demanar disculpes per existir, amb la fermesa de la legitimitat de la gent, sense permisos de jutges, policies amb porra ni excel·lentíssims.

I a celebrar s’ha dit! Celebrem que Ens Quedem!! a la Vila, que els interessos del mercat immobiliari i la indústria turística no tenen res a fer quan topen amb el dic de contenció de la resposta popular organitzada. Que la unió fa la força, ho sap tothom, i que no volem ni una sola expulsió més, cap desnonament ni cap més abús en el preu del lloguer. Celebrem que cada cop s’acosta més el dia que les immobiliàries i els especuladors marxaran per allà on han vingut.

I seguim celebrant! La tardor passada el nostre poble va quedar bocabadat davant l’evidència que el generalísimo és ben viu, i que la caspa que desprèn és tal que ni els feixistes d’ahir i d’avui donen a l’abast d’aspirar-la, ni tampoc cap sota les catifes del creuer d’en piolín. I com sempre el poble a salvar-se, a esdevenir subjecte imparable de canvi davant la repressió més crua que les generacions post 78 recordem. Celebrem que els carrers seran sempre nostres.

I encara celebrem més! Bye bye patriarcat. El moviment feminista ha demostrat de nou la seva força aquest 8 de març per dir prou a les desigualtats de gènere, a uns sous més baixos per la mateixa feina, a la violència estructural que ens classifica en funció del nostre sexe. Que NO ÉS NO. Que NO reproduirem més masclismes, ni micros ni macros. Que ens volem lliures i vives!! I com sempre les dones a transformar la societat. Celebrem que acaba l’era de la barba i la creu.

I celebrem fins al final! Que el poble prenem consciència i de manera exemplar la nostra gent gran es mobilitza en defensa dels drets socials. Que el sistema públic dona per assumir unes pensions dignes, això també ho sap tothom?, doncs sí, i també per la renda mínima i la cobertura dels drets més bàsics. Que els discursos de l’austeritat només persegueixen l’objectiu d’engreixar els beneficis d’entitats financeres, transnacionals i grups empresarials. Ves per on, la mateixa finalitat que el pacte de Toledo i la reforma de les pensions de Rajoy del 2014… això fa ferum companyes… Celebrem que les nostres pensionistes són incombustibles, que el nou Centre de Dia arribarà a Gràcia i que les cuidadores no hauran de carregar per si soles totes les tasques de cura.

Amigues i amics, famílies, entitats, col·lectius, colles de cultura, grups de teatre, músics, infants, joves, ganàpies, grans, gent del nord i gent del sud, veïnes i veïns:

Visca la Vila de Gràcia i Visca la Festa Major de Primavera!!!
Llibertat preses polítiques!!!

Debat veïnal sobre l’Educació a la República al CDR de Gràcia

Aquest diumenge 11 de març a les 11h del matí debatrem sobre l’educació de la República a l’Escola Reina Violant (Carrer Badia, 29).

Àmbit de debat: Quins drets ha de garantir la República en l’àmbit de l’Educació ?

A partir d’aquesta problemàtica general ens dividirem en tres grups de debat.

Grup 1: L’Educació com a servei públic. Titularitat, provisió i gestió.

Abastaria des del concepte d’educació pública, fins la determinació de les necessitats (ensenyament obligatori, ràtios de centres per població en edat d’escolarització, formació continuada, …) i els diferents models de gestió (d’escoles, centres, universitats, …). També es podria debatre el model de gestió de l’Educació a la República.

Grup 2: Els continguts i habilitats de l’educació en la República.

L’objecte final de l’educació quan a matèries, habilitats, composició curricular, models pedagògics, … ha de formar per satisfer les necessitats d’un mercat de treball o formar persones. Quins són els continguts i les habilitats que ha de garantir la República i com es poden garantir ?

Grup 3: Quina és l’extensió del concepte educació?

Abordaria els límits (si existeixen) entre ensenyament reglat i no reglat, així com la definició de l’espai entre educació i ensenyament (que ocuparia el lleure, l’esport, la lectura, la música, la cultura, …). La concepció d’educació (i ensenyament) inclusiva. Quins d’aquests espais ha de garantir la República ?

En el debat dels tres grups, voldríem tenir en consideració cinc eixos transversals:

  • Els aspectes relacionats amb el gènere
  • Les necessitats i les condicions dels professionals
  • El tractament de la llengua i la cultura
  • El debat de les idees en els continguts de l’educació
  • La conjunció entre canvi educatiu i canvi social

Al final del debat posarem en comú les conclusions àmbit de debat. Cada grup tindrà un moderador i dos relators que al final del debat s’encarregaran de transmetre’ns les conclusions preses.

Finalment, l’acte es clourà a 13h30 amb un vermut popular i un taller de cartells.

 

Gràcia, el districte amb menys Centres de Dia per la Gent Gran de Barcelona

En el Ple del Districte de Gràcia, del 5 d’octubre de 2016 a proposta de la CUP fent-se ressò de les demandes de l’Associació de Cuidadores de Gràcia en col·laboració amb el Moviment Popular de Gràcia es va aprovar una proposició per promoure un Centre de Dia a Gràcia, vist el terrible dèficit d’equipaments al districte i en concret dels dedicats a la població més gran.

Ha passat més d’un any i el districte no ha fet res, tot i el seguiment dels moviments socials i de les conselleres de districte de la CUP.

A Gràcia hi vivim 121.566 persones de les quals 26.430 tenen 65 anys o més. Disposem de 4 centres de dia (amb 41 places) dels quals 1 és públic (amb 14 places). Davant de les xifres, no calen massa arguments per evidenciar-ne el dèficit. Som el districte amb menys centres, menys places i menys places per habitant (0,3 per 1.000 habitants) de la ciutat.

Pel que fa a les Residències per a la Gent Gran en disposem de 19 (amb 1.033 places) de les quals 1 és pública (amb 66 places). Les xifres també evidencien que la situació és absolutament deficitària.

Així, ens encarem a dos problemes: una manca de places en centres de dia i en residències, i una manca de places públiques, cosa que provoca que siguin, una vegada més, les classes populars les més perjudicades. Realitat que ens confronta amb la notícia, publicada en aquest mateix mitjà, sobre la construcció d’una nova residència privada de 40 places que es situarà a Gran de Gràcia, 226 (antiga seu del CIRE).

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, té la responsabilitat de fer front a les necessitat dels col·lectius més vulnerables de la gent gran (vulnerabilitat feminitzada) pel que fa a la provisió de places públiques en centres de dia i en residències. Responsabilitat a la qual no fa front, deixant que el nombre de places vagi disminuint en relació al creixement de la població de 65 anys i més, i que, en aquesta deriva a la baixa, les places públiques en centres de dia i residències pròpies passin a ser residuals.

És possible que oblidem aquelles àvies valentes que van anar a votar l’1 d’octubre enmig d’aplaudiments de joia i admiració? És possible que oblidem les àvies en la construcció de la República? No.

No, perquè sense la lluita pels drets de totes, sense la lluita per uns serveis públics (de titularitat, provisió i gestió pública) suficients i dignes, no és possible construir un nou país. És tan important disposar d’unes estructures que ens permetin seguir caminant cap l’alliberament nacional, com prendre possessió dels drets bàsics i defensar-los per assolir l’alliberament social.

Per això emplacem al govern del districte i de la ciutat a que surti de la seva immobilitat obedient i es comprometi amb les veïnes amb fets: construint un centre de dia i una residència públiques, abans d’acabar el present mandat.

Moviment Popular de Gràcia

Vila de Gràcia, Països Catalans

16 de gener de 2018

“VOLEM QUEDAR-NOS A GRÀCIA” Entrevista amb la comissió del Moviment Veïnal del Moviment Popular de Gràcia

Dos membres de la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG ens expliquen quins són els objectius i les reivindicacions d’aquesta plataforma dedicada a expressar les mancances de la gent que viu al barri.

63764D3FFFE14915ACB25983EC24327C

Quins són els objectius de la comissió de veïnal de l’MPG?

Partim de la base que la gentrificació s’ha carregat l’estructura econòmica i social de la nostra vila en un procés lent, de 15 o 20 anys, i busquem una aliança popular per donar resposta a aquesta i altres opressions que ens afecten directament en l’àmbit local. Per això construïm la unitat popular a base de reivindicacions que intentem fer efectives, com ara la reapropiació de l’espai públic, que és un objectiu principal, i la permanència del veïnat en contra d’un mercat immobiliari agressiu que vol expulsar la gent de la vila de Gràcia.

Podeu explicar què és exactament això de la gentrificació?

És un procés que consisteix a capgirar les condicions socials del veïnat. En el nostre cas es tracta d’expulsar les classes populars i treballadores de Gràcia i substituir-les per unes classes més adinerades amb tot el que això comporta, com un canvi en l’estructura econòmica i social, i una variació en el teixit associatiu. Aquesta paraula, gentrificació, té un origen anglès i es va començar a utilitzar per parlar de quan un barri es posa de moda i hi va gent amb més poder adquisitiu, que molt sovint són estrangers, i tot puja de preu, des de la cervesa a les terrasses, fins als mateixos lloguers dels pisos. I a més, té lefecte d’una onada expansiva, perquè la gent de Gràcia ha de marxar a Nou Barris, i llavors, els de Nou Barris han de marxar fora de la ciutat. I tot emparat amb la “marca Barcelona”.

Quines lluites esteu emprenent per evitar aquesta gentrificació?

Intentem treballar amb diversos col·lectius del barri, com l’Oficina d’Habitatge o Gràcia Cap a on Vas?. De vegades fem campanyes conjuntes, però la idea principal és fer prendre consciència a la gent. Treballen amb altres agents vinculats a la unitat popular per revertir aquesta situació des de la força de la cohesió social i de tant en tant engeguem iniciatives com, per exemple, locupació d’un solar a Torrent de l’Olla/Siracusa que vam fer fa un parell d’anys; una arrossada amb col·lectius del barri on van confluir 24 entitats; les dues edicions del quintu que organitzem per Reis; vam participar al Carnestoltes, i vam muntar una cantada de nadales reivindicatives. També vam promoure lorganització de la Festa Major de Primavera de l’any passat, que va ser la primera i enguany tindrà continuïtat, com a contraposició a la Festa Major d’Estiu, que està completament massificada i acaba sent un estrès per als graciencs. Així mateix hem fet accions concretes o més simbòliques, com Baixem a la Plaça, per reivindicar els espais públics, posant llapis i pintures per a la mainada, demanant terrasses amb preus populars i fent prendre consciència a la gent que allò que podíem fer abans, ara ja no ho podem fer.

Parlant de la Festa Major de Primavera, com va anar l’experiència del 2017?

L’any passat va ser un èxit. Estem molt contentes de com va anar. A més, l’assemblea que la va convocar va prendre la decisió política de no demanar permís al Districte, la qual cosa no va estar massa ben rebuda per l’Ajuntament de Gràcia. Nosaltres creiem que per fer ús de l’espai públic no s’ha de demanar permís a ningú, ja que com a veïnat tenim tot el dret del món a baixar al carrer o a la plaça. Davant la nostra negativa, el districte va trucar a totes les entitats implicades que havien signat el manifest per pressionar-les, dient que si hi havia cap incident elles en serien les responsables com a organitzadores dels actes. Això va provocar que dos o tres entitats se’n fessin enrere i traguessin la signatura del manifest.

I dieu que ja ha estat convocada la propera?

Les dates encara no estan clares perquè la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG en fa la proposta, però ha de ser aprovada per l’assemblea, que encara no s’ha reunit. Ara bé, si copiéssim les dates de l’any passat hauria de ser els dies 25, 26 i 27 de maig. Per cert, hi ha qui ha proposat allargar el programa d’actes fins a una setmana. Sigui com sigui, es tracta de fer efectiva la reapropiació de l’espai públic i de la cohesió social, sense passar per les institucions.

També heu organitzat una altra campanya: Ens Quedem. En què consisteix aquesta iniciativa?

Sí, l’any passat vam engegar la campanya Ens Quedem, però a causa dels fets de l’1 d’octubre i les setmanes següents va quedar una mica apagada. Es tractava de recollir l’expressió que han formulat diversos col·lectius, des de l’Assemblea de Dones fins a l’Oficina d’Habitatge, que manifesten que, davant les pressions esmentades, els veïns i les veïnes volem quedar-nos a Gràcia, amb les problemàtiques i les reivindicacions que això comporta. També volíem coordinar-nos amb altres barris que pateixen problemes similars, con Sant Antoni o Poble Nou. Però la campanya es va quedar momentàniament paralitzada per tot el moviment polític del referèndum. No obstant, quan tinguem més clar cap a on anem en aquest sentit, la tornarem a activar.

Per cert, vau editar una publicació, La Marieta. Què explicava?

La cara més visible de la campanya va ser aquesta revista, La Marieta. En principi, la vam editar com un número únic, atemporal i amb uns continguts molt genèrics, però ja veurem si tindrà continuïtat.

I el nom de la publicació, d’on el vau treure?

Perquè la campana de la plaça de la Vila es diu Marieta. A la Revolta de les Quintes, al 1870, els canons de l’exèrcit espanyol van bombardejar aquesta campana i la llegenda diu que hi havia una dona, la Marieta, que la feia repicar cridant a sometent perquè el poble sortís a resistir. Malgrat ser esquerdada per les bombes, la campana va seguir repicant fins a l’últim moment.

Quina posició teniu envers la massificació turística que pateix Barcelona i, per extensió, Gràcia?

En una presentació de l’MPG que es va fer a la plaça de la Revolució s’explicava amb números concrets com ens han estat venent que el turisme ens farà rics a tots. Ens han ficat al cap el discurs de la marca Barcelona i que és bo que cada cop hi hagi més turisme a la ciutat. Però resulta que passa el contrari, que cada cop som més pobres: no ens pugen el salari mínim, però sí puja el preu de l’habitatge. Estem radicalment en contra d’aquestes polítiques perquè estan afectant negativament les nostres vides. A més hi ha molta activitat turística que és purament il·legal, contra la qual l’administració no posa cap mena de trava. Pel que fa això, Gràcia Cap a on Vas? ha recollit una quantitat de dades impressionant, arribant a la conclusió que potser tres quartes parts de l’activitat turística són il·legals.

Com us expliqueu que tot això pugui estar passant amb un Ajuntament suposadament d’esquerres?

En principi hauríem d’esbrinar quins tipus d’esquerres hi ha. Nosaltres havíem compartit amb Barcelona en Comú alguns aspectes de la lluita al carrer pel reclam de certs drets, però després hem vist com l’Administració és un monstre molt gran que t’absorbeix i no et permet mantenir aquesta lluita política. Per a l’esquerra independentista també representa un repte el fet d’impedir que no acabis sent absorbit per aquesta dinàmica institucional i poder plantejar polítiques rupturistes contra la pròpia administració i contra el sistema capitalista.

La gent interessada en contactar amb la comissió de Veïnal del MPG, on ha de dirigir-se?

Ens trobem els dijous a les 21.00 a La Barraqueta, a la plaça del Raspall. I el dia 8, excepcionalment, ens reunirem a Can Mussons, la seu dels Castellers de Gràcia i de la Fundació Festa Major (carrer de l’Alzina, 7), per fer la primera assemblea sobre la propera Festa Major de Primavera. I el nostre correu electrònic és mpggracia@gmail.com.

6662041E93C240118EE181950727FD16