25N: Lluita contra les violències masclistes

Avui commemorem un altre 25 de novembre. Data simbòlica, triada internacionalment per a visibilitzar la lluita contra les violències masclistes.

DPeFrRdXkAAB12n

Enguany als Països Catalans ja es compten 23 feminicidis, 13 d’aquests al Principat. Són 23 assassinats de dones a mans d’homes pel simple fet de ser dones.

També sabem que nosaltres les dones som el 50% d’aquest poble i que cap projecte polític de futur ens servirà si no hi som totes vives i amb vides dignes! Per això, ara que s’albiren vents de canvi i llibertat, ens cal una aposta ferma i radical per erradicar la violència que avui ens assassina i viola i ens fa néixer, viure i morir com a ciutadanes de segona.

Els feminicidis són la punta de l’iceberg, la violència més dura i visible, i van més enllà de les estadístiques i dades oficials, que ara per ara deixen la majoria d’aquests casos en l’oblit. L’iceberg de totes les violències que inunden les nostres vides és molt més gran i dur del que a simple vista sembla.

Aquests dies ens trobem en un moment polític convuls. Hem patit la repressió, la perversió dels mitjans, els cops de les porres i en el cas de les dones també agressions sexuals. Reclamem la llibertat de vot i de pensament i denunciem l’existència de preses polítiques.

No és casual que siguem les dones les que patim dia rere dia assetjaments a la feina i als carrers. El tarannà de l’Estat no ens sorprèn. Denunciem l’assetjament a les festes populars. Aquests darrers dies hem pogut veure com arriben a ser de profundes les urpes del patriarcat. El vergonyós cas del judici de la manada a les festes de San Fermín fa caure totes les caretes: els judicis en boca de la gent, el tractament morbós dels mitjans de comunicació i el paper d’un sistema judicial clarament masclista. La violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. Des d’aquí tota la nostra solidaritat i tendresa! #Yotecreo #Joetcrec

És dins de tot aquest iceberg que el capitalisme patriarcal i la cultura masclista en què estem immerses ens subjuguen i ens recorden dia a dia quin lloc tenim en aquest món les dones i el valor que tenen les nostres vides.

I malgrat que molts ens han volgut callades, ens hem mantingut fermes i valentes. Perquè tenim la certesa que en aquest futur pel que ara lluitem també hi està en joc la nostra vida i la nostra dignitat.

Per defensar-nos de la repressió de l’estat, plantar cara als atacs feixistes i demofòbics. Per un futur en llibertat que també acabi amb l’opressió masclista i l’explotació capitalista.

Fem una aposta per continuar avançant des de les trinxeres on portem anys batallant i ser moltes més!

Les feministes recolzem:

Les companyes de Cuidadores Familiars de Gràcia que lluiten pel reconeixement laboral de la tasca de les persones cuidadores, les que sostenen de forma gratuïta, a costa del seu temps, salut i projecte personal, la cura dels infants i les persones dependents i que exigeixen un centre de dia de titularitat, gestió i provisió 100% públiques.

Les companyes de l’Assemblea de Pensionistes de Gracia que fan campanya contra el plans de pensions privats, denunciant les polítiques de l’estat espanyol i la UE contra les pensions públiques. Volem un model de pensions català feminista, no subjecte a cotitzacions derivades del mercat laboral, que empobreix les dones treballadores. Viure també vol dir envellir dignament! Les dones cobrem pensions quan som grans que ens aboquen a la misèria. Aquesta misèria es tradueix en desnonaments: enguany tres veïnes han estat expulsades de Vila. Lluitem contra la feminització de la pobresa present als nostres barris.

Les companyes cambreres de pis, les Kellys, sotmeses a condicions laborals molt precàries. Denuncien el Conveni Col·lectiu signat per la patronal i UGT que accepta les externalitzacions que les precaritzen. “Por 1,50€, que te limpie la habitacion UGT”. Les feministes no acceptem cobrar al voltant d’un 20% menys per fer les mateixes feines que els homes, ni ser les que patim segregacions laborals i ens veiem limitades pels sostres de vidre.

Les companyes de la PAICAM que lluiten pel reconeixament de malalties laborals-professionals incapacitants i invalidants, com són la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple, que afecten les dones treballadores. En lluita per la Derogació del Conveni INSS-ICAM, signat dos mesos abans del referèndum. Per una República amb Drets Socials i Feminista.

Amb les Dones No Estàndards, per una mirada que ens ajudi a veure les que mai apareixen, les altres, les no normatives, les que tenen diversitat funcional i perquè cal reconèixer-los la lluita d’anys per a assolir un treball digne i acabar amb les barreres socials que existeixen envers elles. Perquè volem viure en “un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.

Les Feministes de Gràcia: prenen consciència, coneixent-nos, formant-nos! Expandint el feminisme a cada racó de la Vila. Enguany celebrem la implementació del protocol festiu “Gràcia Antimasclista”, fruit d’anys d’experiència en el feminisme comunitari.

Ens volem vives, i amb vides dignes, per això hem de tenir clar que juntes som més fortes, juntes podem, juntes plorem, juntes riem, juntes lluitem. I la lluita ens fa lliures.

Anuncis

Serveis 100% públics

La dictadura franquista va endarrerir l’estat espanyol diverses dècades i va crear només una ombra del que haurien de ser els serveis públics. El règim continuista del 78 va simular-ne una millora, però en realitat ha procedit al seu desmantellament progressiu posant-los en mans de l’especulació financera en el «lliure» mercat, afavorint la precarització laboral i de les condicions de vida en general, cronificant la corrupció com a forma de la relació normalitzada entre empresaris i administració pública, apostant per la recaptació regressiva d’impostos, permetent l’evasió fiscal de les grans fortunes i promovent l’externalització i altres formes de privatització encoberta.

A finals de 2007, l’arribada de la darrera de les crisis del model socioeconòmic capitalista patriarcal serveix d’excusa i prepara el terreny per a les actuals retallades sistemàtiques en serveis i prestacions públiques. Així, l’administració, en comptes de dedicar-se a l’interès general, el de les classes populars, prioritza el desmantellament de serveis i prestacions públiques seguint els postulats del neoliberalisme per al benefici de les elits que acumulen més i més riquesa sobre la base de la nostra despossessió. Els efectes més durs d’aquesta despossessió els cobreixen i els sofreixen les dones, que són doblement explotades: a la feina i a casa.

Davant la desigualtat i la injustícia social, les lluites col·lectives han reivindicat els drets socials que garanteixen una vida digna i que contrasten amb la incertesa i l’individualisme intrínsecs al lema “guanyar-se la vida”, promogut per l’ordre vigent. Aquests drets socials, en qualsevol societat, i més encara en una societat de classes i patriarcal, s’han de fonamentar en un repartiment col·lectiu de la riquesa:

– Amb una fiscalitat progressiva que gravi amb més impostos directes qui més té i en especial l’economia especulativa i financera.

– Sense discriminacions, garantint aquests drets a través de serveis i prestacions universals i protegits de la influència privatitzadora, mercantilista i prohibitiva de qui més té. Especialment importants són les mesures per fer front a la desigualtat de gènere, per exemple en la feminització de les tasques de cures de persones dependents, tant si es tracta de cuidadores professionals com familiars, o en la bretxa enorme en el valor de les pensions de dones i homes.

– Basat en els principis de la democràcia directa i l’assemblearisme, és a dir, dut a terme de la forma més directa i participativa possible a través d’instàncies administratives com més locals i properes millor.

– Basat també en els principis del confederalisme i l’internacionalisme, és a dir, que promogui la solidaritat internacional i la cooperació entre les diverses col·lectivitats humanes, evitant autolimitar-se obligatòriament al marc territorial i/o nacional propi.

Des del Moviment Popular de Gràcia lluitem per uns serveis, uns recursos i unes prestacions de titularitat, provisió i gestió exclusivament públiques com a única garantia real dels drets socials que han de cobrir les necessitats bàsiques de tota la població. Aturar les retallades no és suficient, cal revertir-les i enfortir els serveis públics com a mecanisme fonamental per a la redistribució de la riquesa i com a part d’una institucionalització avançada de la solidaritat col·lectiva als Països Catalans i arreu. Amb aquest objectiu treballem colze a colze amb altres col·lectius de Gràcia com l’Assemblea Pensionista, l’Associació de Cuidadores, l’Assemblea de Dones Feministes i l’Assemblea Laboral La Precària i els CAPs de Gràcia adherits a Rebel·lió Atenció Primària, entre d’altres.

Comissió de Serveis Públics del Moviment Popular de Gràcia

Països Catalans

Per un model propi de pensions 100% públic i de totes

Les pensions són un dret guanyat amb anys de lluita de la classe treballadora contra els interessos capitalistes. L’atac permanent a les pensions públiques per part de l’Estat espanyol i de la UE respon a l’interès de desposseir-nos encara més com a classe, i especialment a les dones: al febrer del 2017 la pensió contributiva mensual mitjana de les dones era de 865,95€ mentre que la dels homes era de 1263€. Així doncs, rebutgem l’espoli continuat i la precarització del sistema públic de pensions per part de l’Estat per al rescat bancari i per afavorir les asseguradores i els plans privats dels mateixos bancs rescatats. Per si no n’hi hagués prou, l’Estat aprofita l’actual situació, que ha contribuït a crear, per justificar unes suposades mesures de recuperació que en realitat aprofundeixen en la retallada directa o indirecta del sistema públic de pensions, com ara endarrerir l’edat de jubilació, haver de cotitzar durant més temps, afegir el factor de sostenibilitat o el d’esperança de vida i reduir el complement a mínims. Mesures totes elles que precaritzen encara més si cap les noves pensions.

Denunciem el Pacte de Toledo, signat pels partits defensors del règim del 78, per les patronals i per les direccions pactistes de CCOO i UGT, que anteposen els seus interessos econòmics i privilegis de classe al dret a una vida digna de l’enorme majoria de la societat, la classe treballadora. Denunciem també les reformes laborals, i especialment la del 2011, signada també per les cúpules de CCOO i UGT. Denunciem igualment les bonificacions de l’Estat a la patronal i en especial la facilitació de la seva nul·la contribució tributària, que lluny d’augmentar els llocs de treball i de millorar les condicions laborals, han aprofundit en la precarietat laboral i de vida de la nostra classe.

Exigim el repartiment del treball i de la riquesa, i en matèria de pensions això passa per:

  • La defensa d’un sistema de pensions 100% públic, decidit col·lectivament, de totes i per a totes, com a única garantia possible per a una jubilació digna, i emmarcat dins d’un conjunt de serveis 100% públics (sanitat, educació, serveis socials, habitatge, transport, etc.).

  • Mesures polítiques i econòmiques feministes que eliminin la desigualtat flagrant entre dones i homes. Per exemple:

    • El reconeixement laboral i professional del treball de cures, que és indispensable per a la reproducció de la vida i que en la seva pràctica totalitat recau sobre les dones.

    • Una pensió garantida mínima de 1085 €/mes, també vinculada a feines socialment necessàries. Amb aquesta quantia, un 70% de les dones no patirien discriminació en matèria de pensions.

Aquests canvis estructurals profunds en el sistema de pensions són inviables dins el règim del 78 que mai els acceptarà ni els permetrà perquè s’oposen radicalment al seu projecte. Així doncs, afirmem que la ruptura amb l’Estat espanyol i amb la UE és indispensable per assolir aquests objectius. Cal exercir l’autodeterminació des de la sobirania popular des d’ara mateix fins al referèndum i més enllà, i iniciar un procés constituent per construir un nou marc polític als Països Catalans que posi la vida al centre. La lluita col·lectiva de les classes populars, estudiants, treballadores i jubilades, és l’únic camí per aconseguir un sistema de pensions 100% públic, universal i de qualitat.

Assemblea Pensionista de Gràcia i Moviment Popular de Gràcia

Segona assemblea general

El proper 25 de març a les 9:30 el Moviment Popular de Gràcia organitzem la segona assemblea general, un any i mig després de la constitució formal de l’MPG. Serà una jornada que durarà tot el matí i en la qual valorarem aquest temps d’existència i debatrem l’estratègia per al proper any. Properament penjarem un document que servirà com a repàs d’aquest any de lluita a la vila a través de les diferents comissions de l’MPG.

Hora: 9:30

Lloc: Ateneu La Torna. Carrer Sant Pere Màrtir, 73

Per què diem que no al PEUAT i al pla d’habitatge?

Adjuntem el document on expliquem com a Moviment Popular de Gràcia quin és el nostre posicionament respecte del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics i del pla d’habitatge, que es debatrà al proper ple de districte del 21 de desembre.

Continue reading “Per què diem que no al PEUAT i al pla d’habitatge?”