Arrossada a la plaça: ENS QUEDEM!

El proper dissabte 3 de març ARROSSADA POPULAR a la plaça de la Vila de Gràcia. Nosaltres posem el foc i la paella i vosaltres els ingredients i les ganes de cuinar!

Gràcia, el districte amb menys Centres de Dia per la Gent Gran de Barcelona

En el Ple del Districte de Gràcia, del 5 d’octubre de 2016 a proposta de la CUP ―fent-se ressò de les demandes de l’Associació de Cuidadores de Gràcia en col·laboració amb el Moviment Popular de Gràcia― es va aprovar una proposició per promoure un Centre de Dia a Gràcia, vist el terrible dèficit d’equipaments al districte i en concret dels dedicats a la població més gran.

Ha passat més d’un any i el districte no ha fet res, tot i el seguiment dels moviments socials i de les conselleres de districte de la CUP.

A Gràcia hi vivim 121.566 persones de les quals 26.430 tenen 65 anys o més. Disposem de 4 centres de dia (amb 41 places) dels quals 1 és públic (amb 14 places). Davant de les xifres, no calen massa arguments per evidenciar-ne el dèficit. Som el districte amb menys centres, menys places i menys places per habitant (0,3 per 1.000 habitants) de la ciutat.

Pel que fa a les Residències per a la Gent Gran en disposem de 19 (amb 1.033 places) de les quals 1 és pública (amb 66 places). Les xifres també evidencien que la situació és absolutament deficitària.

Així, ens encarem a dos problemes: una manca de places en centres de dia i en residències, i una manca de places públiques, cosa que provoca que siguin, una vegada més, les classes populars les més perjudicades. Realitat que ens confronta amb la notícia, publicada en aquest mateix mitjà, sobre la construcció d’una nova residència privada de 40 places que es situarà a Gran de Gràcia, 226 (antiga seu del CIRE).

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, té la responsabilitat de fer front a les necessitat dels col·lectius més vulnerables de la gent gran (vulnerabilitat feminitzada) pel que fa a la provisió de places públiques en centres de dia i en residències. Responsabilitat a la qual no fa front, deixant que el nombre de places vagi disminuint en relació al creixement de la població de 65 anys i més, i que, en aquesta deriva a la baixa, les places públiques en centres de dia i residències pròpies passin a ser residuals.

És possible que oblidem aquelles àvies valentes que van anar a votar l’1 d’octubre enmig d’aplaudiments de joia i admiració? És possible que oblidem les àvies en la construcció de la República? No.

No, perquè sense la lluita pels drets de totes, sense la lluita per uns serveis públics (de titularitat, provisió i gestió pública) suficients i dignes, no és possible construir un nou país. És tan important disposar d’unes estructures que ens permetin seguir caminant cap l’alliberament nacional, com prendre possessió dels drets bàsics i defensar-los per assolir l’alliberament social.

Per això emplacem al govern del districte i de la ciutat a que surti de la seva immobilitat obedient i es comprometi amb les veïnes amb fets: construint un centre de dia i una residència públiques, abans d’acabar el present mandat.

Moviment Popular de Gràcia

Vila de Gràcia, Països Catalans

16 de gener de 2018

“VOLEM QUEDAR-NOS A GRÀCIA” Entrevista amb la comissió del Moviment Veïnal del Moviment Popular de Gràcia

Dos membres de la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG ens expliquen quins són els objectius i les reivindicacions d’aquesta plataforma dedicada a expressar les mancances de la gent que viu al barri.

Quins són els objectius de la comissió de veïnal de l’MPG?

Partim de la base que la gentrificació s’ha carregat l’estructura econòmica i social de la nostra vila en un procés lent, de 15 o 20 anys, i busquem una aliança popular per donar resposta a aquesta i altres opressions que ens afecten directament en l’àmbit local. Per això construïm la unitat popular a base de reivindicacions que intentem fer efectives, com ara la reapropiació de l’espai públic, que és un objectiu principal, i la permanència del veïnat en contra d’un mercat immobiliari agressiu que vol expulsar la gent de la vila de Gràcia.

Podeu explicar què és exactament això de la gentrificació?

És un procés que consisteix a capgirar les condicions socials del veïnat. En el nostre cas es tracta d’expulsar les classes populars i treballadores de Gràcia i substituir-les per unes classes més adinerades amb tot el que això comporta, com un canvi en l’estructura econòmica i social, i una variació en el teixit associatiu. Aquesta paraula, gentrificació, té un origen anglès i es va començar a utilitzar per parlar de quan un barri es posa de moda i hi va gent amb més poder adquisitiu, que molt sovint són estrangers, i tot puja de preu, des de la cervesa a les terrasses, fins als mateixos lloguers dels pisos. I a més, té l‘efecte d’una onada expansiva, perquè la gent de Gràcia ha de marxar a Nou Barris, i llavors, els de Nou Barris han de marxar fora de la ciutat. I tot emparat amb la “marca Barcelona”.

Quines lluites esteu emprenent per evitar aquesta gentrificació?

Intentem treballar amb diversos col·lectius del barri, com l’Oficina d’Habitatge o Gràcia Cap a on Vas?. De vegades fem campanyes conjuntes, però la idea principal és fer prendre consciència a la gent. Treballen amb altres agents vinculats a la unitat popular per revertir aquesta situació des de la força de la cohesió social i de tant en tant engeguem iniciatives com, per exemple, l‘ocupació d’un solar a Torrent de l’Olla/Siracusa que vam fer fa un parell d’anys; una arrossada amb col·lectius del barri on van confluir 24 entitats; les dues edicions del quintu que organitzem per Reis; vam participar al Carnestoltes, i vam muntar una cantada de nadales reivindicatives. També vam promoure l‘organització de la Festa Major de Primavera de l’any passat, que va ser la primera i enguany tindrà continuïtat, com a contraposició a la Festa Major d’Estiu, que està completament massificada i acaba sent un estrès per als graciencs. Així mateix hem fet accions concretes o més simbòliques, com Baixem a la Plaça, per reivindicar els espais públics, posant llapis i pintures per a la mainada, demanant terrasses amb preus populars i fent prendre consciència a la gent que allò que podíem fer abans, ara ja no ho podem fer.

Parlant de la Festa Major de Primavera, com va anar l’experiència del 2017?

L’any passat va ser un èxit. Estem molt contentes de com va anar. A més, l’assemblea que la va convocar va prendre la decisió política de no demanar permís al Districte, la qual cosa no va estar massa ben rebuda per l’Ajuntament de Gràcia. Nosaltres creiem que per fer ús de l’espai públic no s’ha de demanar permís a ningú, ja que com a veïnat tenim tot el dret del món a baixar al carrer o a la plaça. Davant la nostra negativa, el districte va trucar a totes les entitats implicades que havien signat el manifest per pressionar-les, dient que si hi havia cap incident elles en serien les responsables com a organitzadores dels actes. Això va provocar que dos o tres entitats se’n fessin enrere i traguessin la signatura del manifest.

I dieu que ja ha estat convocada la propera?

Les dates encara no estan clares perquè la comissió del Moviment Veïnal de l’MPG en fa la proposta, però ha de ser aprovada per l’assemblea, que encara no s’ha reunit. Ara bé, si copiéssim les dates de l’any passat hauria de ser els dies 25, 26 i 27 de maig. Per cert, hi ha qui ha proposat allargar el programa d’actes fins a una setmana. Sigui com sigui, es tracta de fer efectiva la reapropiació de l’espai públic i de la cohesió social, sense passar per les institucions.

També heu organitzat una altra campanya: Ens Quedem. En què consisteix aquesta iniciativa?

Sí, l’any passat vam engegar la campanya Ens Quedem, però a causa dels fets de l’1 d’octubre i les setmanes següents va quedar una mica apagada. Es tractava de recollir l’expressió que han formulat diversos col·lectius, des de l’Assemblea de Dones fins a l’Oficina d’Habitatge, que manifesten que, davant les pressions esmentades, els veïns i les veïnes volem quedar-nos a Gràcia, amb les problemàtiques i les reivindicacions que això comporta. També volíem coordinar-nos amb altres barris que pateixen problemes similars, con Sant Antoni o Poble Nou. Però la campanya es va quedar momentàniament paralitzada per tot el moviment polític del referèndum. No obstant, quan tinguem més clar cap a on anem en aquest sentit, la tornarem a activar.

Per cert, vau editar una publicació, La Marieta. Què explicava?

La cara més visible de la campanya va ser aquesta revista, La Marieta. En principi, la vam editar com un número únic, atemporal i amb uns continguts molt genèrics, però ja veurem si tindrà continuïtat.

I el nom de la publicació, d’on el vau treure?

Perquè la campana de la plaça de la Vila es diu Marieta. A la Revolta de les Quintes, al 1870, els canons de l’exèrcit espanyol van bombardejar aquesta campana i la llegenda diu que hi havia una dona, la Marieta, que la feia repicar cridant a sometent perquè el poble sortís a resistir. Malgrat ser esquerdada per les bombes, la campana va seguir repicant fins a l’últim moment.

Quina posició teniu envers la massificació turística que pateix Barcelona i, per extensió, Gràcia?

En una presentació de l’MPG que es va fer a la plaça de la Revolució s’explicava amb números concrets com ens han estat venent que el turisme ens farà rics a tots. Ens han ficat al cap el discurs de la marca Barcelona i que és bo que cada cop hi hagi més turisme a la ciutat. Però resulta que passa el contrari, que cada cop som més pobres: no ens pugen el salari mínim, però sí puja el preu de l’habitatge. Estem radicalment en contra d’aquestes polítiques perquè estan afectant negativament les nostres vides. A més hi ha molta activitat turística que és purament il·legal, contra la qual l’administració no posa cap mena de trava. Pel que fa això, Gràcia Cap a on Vas? ha recollit una quantitat de dades impressionant, arribant a la conclusió que potser tres quartes parts de l’activitat turística són il·legals.

Com us expliqueu que tot això pugui estar passant amb un Ajuntament suposadament d’esquerres?

En principi hauríem d’esbrinar quins tipus d’esquerres hi ha. Nosaltres havíem compartit amb Barcelona en Comú alguns aspectes de la lluita al carrer pel reclam de certs drets, però després hem vist com l’Administració és un monstre molt gran que t’absorbeix i no et permet mantenir aquesta lluita política. Per a l’esquerra independentista també representa un repte el fet d’impedir que no acabis sent absorbit per aquesta dinàmica institucional i poder plantejar polítiques rupturistes contra la pròpia administració i contra el sistema capitalista.

La gent interessada en contactar amb la comissió de Veïnal del MPG, on ha de dirigir-se?

Ens trobem els dijous a les 21.00 a La Barraqueta, a la plaça del Raspall. I el dia 8, excepcionalment, ens reunirem a Can Mussons, la seu dels Castellers de Gràcia i de la Fundació Festa Major (carrer de l’Alzina, 7), per fer la primera assemblea sobre la propera Festa Major de Primavera. I el nostre correu electrònic és mpggracia@gmail.com.