Documents de treball inicials

Pots visualitzar els documents de treball online o descarregar-los en format PDF.

document de treball MPG

  1. INTRODUCCIÓ

Els presents documents pretenen donar cos al Moviment Popular de Gràcia, un nou espai polític generat amb l’objectiu de construir suport mutu i poder popular als barris de Gràcia, així com determinar els principals objectius polítics i àmbits d’intervenció d’aquest espai.

El document està estructurat de manera que en un primer lloc hi trobarem el marc ideològic en el que s’enquadra l’MPG. Tot seguit hi trobarem el gruix important del document i allò que considerem més rellevant, les línies estratègiques. Aquestes estan treballades de manera que de les quatre propostes es presenta un breu anàlisi, es marquen uns eixos de treball prioritaris i es llencen unes preguntes que han de servir per incentivar el debat que es generi a l’Assemblea General. Aquest debat haurà de tenir l’objectiu de concretar i prioritzar els eixos de treball i determinar quins són els espais des dels quals articular cadascun dels eixos i quins són els agents polítics amb els que hem de comptar per fer-ho. En darrer lloc hi trobem el model organitzatiu proposat per tal desenvolupar la tasca diària de l’MPG.

Es tracta d’uns documents breus amb els que es pretén centrar l’atenció als debats i conclusions que s’extreguin durant el desenvolupament de l’Assemblea General.

  1. MARC IDEOLÒGIC

El Moviment Popular de Gràcia, nascut per a la confrontació amb el poder establert i com a projecte popular, pretén canviar d’arrel el model social, polític, econòmic i cultural imposat per les classes dominants. Lluitem i ens organitzem des de l’àmbit local. Volem refer les places i els carrers com espais de socialització, obrir les llars per trobar-nos entre veïnes, xerrar, compartir i construir projectes col·lectius des d’allò quotidià capgirant la misèria que ens envolta.

El Moviment Popular de Gracia se situa en les següents coordenades ideològiques i polítiques:

a) L’anticapitalisme entès com la forma de transformar la societat en totes les seves formes possibles: socialització, col·lectivització, municipalització, nacionalització i autogestió obrera i popular. Amb el suport mutu serà possible construir una vida digna per a totes nosaltres allunyada de l’explotació, la mercantilització i la despossessió.

b) Independència i autonomia absoluta respecte a totes les institucions. La raó de ser de l’MPG no és gestionar les institucions realment existents ni només condicionar-les. La nostra raó de ser és desbordar les institucions de l’Estat a través de la construcció del poder popular autònom.

c) Aposta per tot allò públic, és a dir, pels serveis i béns públics que són patrimoni popular i col·lectiu com a via per a: 1) redistribuir els treballs i la riquesa, 2) aplicar formes de gestió col·lectivista dels recursos lluny de l’espoli del territori, 3) assegurar el protagonisme central de les treballadores i els treballadors en l’organització de tot allò fonamental per a la vida digna de les persones.

d) La construcció d’una societat feminista i l’empoderament de totes contra el patriarcat com a imprescindibles per créixer i desenvolupar-nos com a persones lliures. Lluitem contra el patriarcat i totes les seves formes de violència per acabar amb l’explotació de les dones pel simple fet de ser-ho, per alliberar-nos de la subordinació del treball reproductiu i de cures sobre el productiu, estimar-nos com som i estimar com vulguem i gestionar la nostra sexualitat de manera lliure.

e) La lluita contra totes les formes d’explotació o, el que és el mateix, una posició insubornable al costat de la independència i la construcció nacional dels Països Catalans, de l’emancipació de les treballadores i treballadors, de la construcció d’una societat feminista i de l’alliberament de les persones, sigui quin sigui el seu lloc d’origen, treballant pel desenvolupament de les seves capacitats emocionals i racionals.

  1. LABORAL

La darrera contrareforma laboral de febrer de 2012 ha acabat d’enterrar els minsos poders jurídics de defensa de la força de treball que quedaven reconeguts a l’estatut del treballadors. Així mateix presenciem la consolidació d’un model de mercat de treball assentat en la més absoluta precarietat i caracteritzat per la desregulació, l’economia submergida, la inestabilitat laboral i, en definitiva, una situació de desprotecció dels treballadors i les treballadores conseqüència, entre d’altres, de la segmentació neoliberal de la força de treball. Aquest context provoca que un ampli sector de la població quedi fora de la protecció que brinda el sistema dissenyat pel sindicalisme del contracte de treball, és a dir, aquell que esdevé útil tant sols a aquella gent que té una feina i unes condicions de treball estables (amb contracte indefinit, amb conveni col·lectiu i en sectors amb forta presència sindical).

Davant d’això considerem prioritària la creació d’un espai de base i popular que esdevingui l’espai de referència de les veïnes de gràcia per donar una resposta col·lectiva als conflictes laborals que sorgeixin. Aquest espai ha de permetre desbordar l’estricte àmbit del centre de treball com a unitat de referència configuradora del model sindical vigent, i el fet de tenir un contracte de treball com a condició prèvia indispensable per la participació en la lluita per la conquesta de drets socials i laborals.

En aquest sentit, la proposta de creació d’una xarxa de suport mutu laboral o d’acció sindical comunitària sorgeix de la necessitat de construir una eina d’acció col·lectiva que permeti fer front des dels barris a les condicions de precarietat generalitzada que viu el món del treball.

Eixos de treball

  • Defensa de les treballadores de Gràcia des del suport mutu i la responsabilitat col·lectiva

  • Suport a les treballadores en conflictes laborals d’arreu dels Països Catalans traslladant a Gràcia el conflicte.

Preguntes pel debat

  • Quins han de ser els principals objectius i tasques de l’assemblea laboral?

  • Amb quins agents s’ha de comptar per la seva construcció?

  • Com ho concretem i desenvolupem?

  1. HABITATGE

L’habitatge és una necessitat bàsica per a tota la població, imprescindible per al desenvolupament de la vida. I malgrat això l’accés a l’habitatge suposa un problema per bona part de les classes populars dels barris de Gràcia. Uns lloguers altíssims dificulten als joves la possibilitat d’emancipar-se i situen als més grans en autèntiques dificultats per arribar a final de més. El pagament del lloguer representa una despesa inassumible per a moltes famílies i persones i l’absència de pisos socials obliga a les persones expulsades del mercat laboral o les que tenen les feines més precàries a abandonar Gràcia. Així mateix la intensa gentrificació que pateix Gràcia, incrementada per una indústria turística que poc a poc es va apropiant dels barris està situant al punt de mira dels especuladors a les persones més vulnerables. El mòbbing és una realitat ben present en moltes llars que pateixen aquest assetjament immobiliari per forçar-los a abandonar casa seva.

Per aquestes raons el Moviment Popular de Gràcia pensem que la lluita per l’habitatge ha de ser una prioritat de treball als barris de Gràcia. Perquè cobrir aquesta necessitat bàsica no només és una qüestió d’urgència social per a moltes persones, sinó que contribueix a generar una consciència social col·lectiva basada en la solidaritat i el suport mutu.

Així mateix, pensem que la lluita per l’habitatge cal desenvolupar-la, principalment, des de l’espai comú representat per l’Oficina d’Habitatge de Gràcia.

Eixos de treball

  • Emancipació juvenil i l’accés a l’habitatge: L’accés a l’habitatge ha de ser una possibilitat per a les persones que ho desitgin, més enllà de les seves possibilitats econòmiques.

  • La lluita contra el mòbbing: Aturar la barbàrie de l’assetjament immobiliari i generar la consciència social col·lectiva que limita la seva incidència.

  • Els lloguers: Compartir les problemàtiques i necessitats dels llogaters i llogateres. Elaborar un decàleg de demandes concretes.

  • Pisos turístics: Reduir els pisos turístics. Eliminar els que no tenen llicència i lluitar per la derogació de les llicències dels que si que en tenen.

Preguntes per al debat

  • Quines prioritats ens hem de marcar en la lluita per l’habitatge?

  • Com concretem i desenvolupem cadascun d’aquests eixos de treball?

  • Quines complicitats i espais de treball conjunt cal generar amb col·lectius com la PAH i d’altres? De quina manera?

  1. SERVEIS PÚBLICS

Les lluites socials i de les classes treballadores i la seva correlació internacional han incorporat una consciència socialitzada de les seves necessitats col·lectives que ha cristal·litzat en el que coneixem com drets socials: a la salut i la sanitat, a l’ensenyament i el coneixement, a la cultura i la creació i la comunicació, a la mobilitat i el transport, a l’entorn urbà i natural, etc. La forma material i més avançada que han pres aquests drets socials en les nostres societats és la de serveis públics basats en la redistribució de la renda disponible i proveïts de forma universal a la població.

L’eliminació dels serveis públics no només implica una derrota sobre conquestes socials i lluites de la classe treballadora, sinó l’eliminació de la porció de redistribució de la renda que suposen i la substitució de formes socialitzades de proveir serveis universals a la societat per la seva alternativa privatitzada, elitista, precaritzadora i clientelar.

La defensa dels serveis públics 100% públics es cada cop més una batalla política i de classe transcendental que ha d’anar acompanyada d’un projecte transformador que els situï sota el control de la democràcia directa de la classe treballadora: la destinatària dels serveis, l’afectada pel seu finançament i la que hi treballa. Aquesta defensa dels serveis públics ha de servir per orientant-los cap a la seva integració en una economia col·lectivitzada i substituir, finalment, l’Estat per una administració federativa col·lectiva.

Eixos de treball

  • Sanitat: Obertura del CUAP, implicació de treballadores i comunitat en la gestió dels serveis, etc.

  • Educació: tancament de línies, concerts amb escoles privades, retallades de sous, etc.

  • Transport: preu del transport, T-Mobilitat, etc.

Preguntes per al debat

  • Quines lluites en defensa dels serveis públics hem de prioritzar? N’hi ha d’altres que no s’hagin contemplat i que caldria prioritzar?

  • Com les concretem?

  • Des de quins espais s’ha de desenvolupar aquestes lluites?

  • Quina forma han de prendre les lluites i els espais?

  • Amb quins altres agents hem de comptar per fer-ho?

  1. MOVIMENT VEÏNAL

Els barris de Gràcia tenen un extens teixit associatiu que es caracteritza per l’atomització en col·lectius els quals tracten temàtiques específiques. Malgrat aquest gran nombre de col·lectius i entitats, el moviment veïnal en sí és dèbil i incapaç de desenvolupar projectes sòlids o plantejar un pols a la institució. Davant d’aquesta situació, el Moviment Popular de Gràcia trobem important articular un moviment veïnal fort en el que el conjunt de veïnes i veïns pugui sentir-se identificat. Un moviment veïnal que sigui un espai de trobada i tingui la capacitat de marcar l’agenda social per tal de construir els barris des de baix.

És per això que apostem per la construcció d’un moviment veïnal on les classes popular ens sentim i siguem protagonistes i articuladores reals dels barris on ens desenvolupem com a persones.

Eixos de treball

  • Derogació ordenança del civisme: Plantejar aquest pols a la institució per derogar aquesta ordenança que criminalitza la vida al carrer, la lluita política i la pobresa.

  • Espai Públic: Reapropiar-nos de l’espai públic per transformar-lo, altre cop, en espai de confluència veïnal.

  • Gràcia t’estimem: Vincular el conjunt del teixit associatiu dels barris de Gràcia en la celebració d’unes jornades lúdico-reivindicatives.

  • Debats públics: Desenvolupar espais públics participats pels veïns i veïnes de Gràcia per tal de generar consensos col·lectius sobre qüestions que afecten al conjunt de les classes populars.

Preguntes per al debat

  • Quines prioritats ens hem de marcar en l’objectiu de construir un moviment veïnal?

  • Com concretem i desenvolupem cadascun d’aquests eixos de treball?

  • Amb quins agents cal comptar a l’hora de tirar endavant cadascun d’aquests eixos de treball?

  1. MODEL ORGANITZATIU

MPG

Participació: dos organitzadores, mínim un membre de cada col·lectiu i de cada grup de treball

Periodicitat de reunions quinzenals. I extraordinàriament les vegades que convingui.

Tasques:

  • Seguiment i coordinació de les tasques realitzades per col·lectius i grups de treball en relació als acords presos en l’assemblea general.

  • Plantejament de propostes a col·lectius i grups de treball.

  • Presa de decisions en qüestions d’urgència

  • Preparació de les plenàries.

Grups de treball

Participació: Totes les persones que ho desitgin

Periodicitat: Segons necessitats de cada grup de treball

Tasques

  • Les pròpies del grup de treball segons quines seguin les seves funcions. (Tant tècniques com polítiques)

Plenària

Participació: Totes les integrants de l’MPG.

Periodicitat: una vegada l’any. I extraordinàriament les vegades que convingui.

Tasques:

  • Fer un seguiment i concreció, si s’escau dels plantejaments estratègics presos en l’assemblea general.

  • Designar un grup de treball encarregat de la preparació de l’assemblea general.

Assemblea General

Participació: Totes les integrants de l’MPG..

Periodicitat: una vegada l’any.

Tasques:

  • Desenvolupar línies de treball estratègic.

  • Designar els grups de treball necessaris per a desenvolupar les línies de treball estratègic.

Deixa un comentari